Colla de Bastoners d'Esplugues

Tots els estudiosos que han aprofundit en temes folklòrics coincideixen que aquest ball i moltes altres danses populars sortien al carrer en les celebracions religioses del patró de la parròquia, dins dels actes de les Festes Majors, les diades de Pasqua i, molt especialment, en la festivitat de Corpus.
La festa del Corpus Christi fou instituïda pel Papa Urbà IV el 1264, encara que no fou fins al 1316 que el Papa Joan XXII va donar-li l’empenta necessària perquè se celebrés arreu del món catòlic.
Gràcies a les indulgències que foren concedides als participants a la festa i, sobretot, als que concorrien a les processons, aquests actes religiosos varen desenvolupar-se ràpidament. Hi ha constància que el Corpus ja se celebrava a Vic el 1318, a Barcelona i Girona el 1320, a Tarragona el 1359, i tot seguit a Lleida, Tortosa, València i Perpinyà. Vers el 1370 ja quasi era general a totes les parròquies.

La festa popular estava centrada en la processó, que anava precedida d’una part profana en la qual participaven els «entremesos», gegants, nans, dracs, àligues, cavallets, etc., així com diverses danses populars, entre elles el ball de bastons.

El 1414 es troba esmentat a Olot i dins la seva Festa Major el «ball de burins» que empraven bastons.
Blai Fontanals, referent aquest tema, escriu: «Igualment que els ‘entremesos’ altres balls semblants, com ara el ball de bastons, en el segle XV, estaven a redós de la protecció gremial i assistien tradicionalment a les fastuoses processons del Corpus, que tant de relleu assoliren en aquell temps. Pot ben dir-se que l’objectiu principal dels balls i ‘entremesos’ era el de permetre la participació dels gremis i d’una part dels agremiats en la processó, ja que fer- ho comportava un gran prestigi dins el cercle social de l’època.»
Els gremis, amb gran afany de lluïment, a més de les festes del Corpus, es cuidaven de la participació dels balls i «entremesos» en les magnes recepcions que les viles i ciutats dispensaven als honorables personatges que les visitaven.

Malauradament, els gremis varen anar perdent la seva importància a causa de la competència cada dia més forta de la indústria rural. En el segle XVIII, l’incipient capitalisme i la industrialització feren trontollar les bases gremials dels artesans i, per acabar-ho d’adobar, les Corts de Cadis del 1813 varen concedir la llibertat de poder exercir qualsevol ofici sense tenir l’obligació de pertànyer al gremi artesanal corresponent.

Amb l’afebliment dels gremis també va anar perdent-se la sumptuositat que amb la seva representació havien aportat a les processons de Corpus. D’aquesta manera anaren desapareixent aquestes institucions gremials que precisament eren les mantenidores de les danses i «entremesos» que utilitzaven per festejar les diades locals.

Tal com s’ha esmentat, el ball de bastons intervenia de manera directa en la processó del Corpus Christi, organitzada per l’església i amb la participació dels gremis; ara bé, cal aclarir que el ball de bastons no en formava part, d’aquests, sinó que era de caire popular i anava com a representació de les batllies o els municipis.

Fou, doncs, durant la segona meitat del segle passat i, fins i tot, a començament del nostre, que anaren desapareixent moltes de les danses-espectacle que hem trobat relacionades en la documentació antiga i de les quals avui ja no sabem res.

A més a més de la desaparició d’algunes danses-espectacle a cau- sa de l’afebliment dels gremis, cal afegir també la pèrdua d’alguns ball de bastons i altres danses populars ocasionada, probablement, per la massiva emigració rural cap a la ciutat. No podem constatar que sigui el motiu principal d’aquestes pèrdues, però si un dels més importants, ja que les danses es quedaven sense participants.

En l’actualitat, els motius per oferir una actuació pública del ball de bastons són encara els mateixos de sempre. Participen en mol- tes festes religioses com poden ser la processó de Corpus, la festivitat del patró de la vila i, com a més important, la Festa Major, amb exhibicions a la plaça de la Vila i en les diferents cercaviles que s’organitzen junt amb altres balls i «entremesos».

A part d’aquestes actuacions que podríem dir-ne fixes, participen en múltiples festivitats o actes festius molt puntuals, com celebracions i homenatges a persones o entitats, inauguracions i, en general, en tots els llocs on convé donar un caire festiu a l’acte que es desenvolupa.

Una de les actuacions més importants actualment, dins de àmbit bastoner de Catalunya, és la participació en la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, que des de fa mes de 20 anys s’organitza d’una forma itinerant per les viles amb tradició bastonera de dintre la geografia del nostre país.
Des de fa uns anys, s’han establert intercanvis amb grups similars del nostre país i d’altres regions espanyoles, cosa que ha possibilitat donar a conèixer la nostra dansa fora del seu àmbit o marc geogràfic tradicional, a la vegada que es coneixen noves formes d’aquesta dansa.